Museu Diocesà de Tarragona
Exposició “De la maternitat al pessebre, 800 anys del primer pessebre”.
22.11 – 21.12.2023
Tarragona
marbre de Santa Tecla, 80 cm
Representant l’art sacre dels segles XX i XXI, l’escultura MARIA de Guido Dettoni della Grazia ha format part de l’exposició “Natus est a Betlem. un viatge pels 800 anys del primer pessebre“, amb motiu del 800 aniversari del primer pessebre que Sant Francesc d’Assís va col·locar en una petita gruta a la localitat italiana de Greccio durant la missa de Nit de Nadal de 1.223, organitzada pel Arxidiòcesi de Tarragona, a través de la Delegació Diocesana de Cultura, que va tenir lloc el desembre de 2023 al Centre Tarraconense El Seminari.
Es podria dir que aquesta ampliació, de 80 centímetres d’alçada, és l’escultura MARIA tarragonina de Guido Dettoni. Està esculpit en marbre de Santa Tecla (patrona de Tarragona) de la pedrera de Santa Tecla, avui tancada, al costat de l’ermita de Loreto a Tarragona. El marbre va ser preparat per a l’escultura de l’artista a Marbres Castelló, una fàbrica dedicada al processament de marbre i granit, també amb seu a Tarragona.
L’escultura es va fer per a l’exposició “MARIA mare de deu” celebrada a l’Antic Refectori dels Canonges de la Catedral de Tarragona l’any 1999, i posteriorment, donada per l’empresa Vodafone (antiga Airtel) va passar a formar part de la col·lecció del Museu Diocesà d’aquest antiga ciutat romana.
“De la maternitat al pessebre, un recorregut pels 800 anys del primer pessebre” va estar formada per un seguit d’aparadors temàtics i cronològics que van conformar un breu recorregut per la història de l’art. L’exposició començava amb una edició facsímil del Codex Sinaiticus, la Bíblia més antiga que es conserva, i continuava amb una primera col·lecció de peces relacionades amb la maternitat; com la seva representació de Nigèria, de la col·lecció de Jesús Arjona, utilitzada en rituals per honrar les dones; algunes imatges marianes com la Mare de Déu de Valldossera, una majòlica del segle XVI, un oli sobre coure de la Mare de Déu del Socors, i l’escultura MARIA de Guido Dettoni, una Mare de Déu abstracta que representa la cultura dels segles XX i XXI.
Després d’aquest primer espai dedicat a la maternitat, l’itinerari passava a la temàtica de la Nativitat, començant per una reproducció d’un sarcòfag paleocristiano del segle IV, que conté la representació més antiga de la Nativitat, amb Maria i el Nen, els Reis Mags, el bou i la mula i el pastor. També hi havia una edició facsímil de la Bíblia de Ripoll del segle XI, un oli sobre coure de la Casa Balcells, un pacificador amb el Naixement de l’Església Prioral de Sant Pere Apòstol de Reus i diverses Bíblies il·lustrades del segle XIX. Finalment, el recorregut expositiu culminava amb el pessebre de la Casa Canals, amb figures de l’any 1800, que es conserven al Museu Diocesà de Tarragona, i que el pessebrista Quim Nolla va inserir en el context d’un gran pessebre en el qual trobem una reproducció exacta de la capella de Sant Pau dins El Seminari.
Imatge de la Mare de Déu, de la Catedral (s. XX)
Text de la cartel·la de l'obra MARIA a l'exposició
La imatge de Maria es pot presentar des d’un llenguatge formal “pur”
desproveït de concreció física per incidir en l’essència final d’allò que es vol representar. Una interessant escultura de marbre representant la Mare de Déu (1999) és concebuda des d’un concepció d’abstracció figurativa (MDT- D-0219).
És obra MARIA de Guido Dettoni della Grazia. L’escultura queda suportada per un pilar de pedra calcària amb la inscripció d’un poema de Carles Duarte que proclama: “Ets la mare, l’origen, la vida on Déu s’arrecerà. Les mans són una estança on aprenc a invocar-te“. L’autor ens apropa a un món espiritual modelant la matèria entre les seves mans. Per a ell “les mans veuen, els ulls toquen”. Concep MARIA com a una icona polièdrica que representa Maria, la mare de Jesús de l’Evangeli, però també evoca Maryam de la Sura 19 de l’Alcorà, Shakti de l’hinduisme, Kuan-yin de la tradició xinesa i la imatge de la feminitat de moltes cultures del món.
Per a l’observador cristià, des dels seus codis culturals i espirituals, la imatge de Maria de Guido Dettonies presenta oberta a múltiples lectures: ¿Una flama encesa per il·luminar la humanitat?, ¿una Mare protegint al seu fill amb el seu mantell? ¿una empremta de la dýnamis divina que actua sobre la matèria per transformar-la en esperit?,… Tal vegada la forma que aquí adquireix la matèria esculpida és una via oberta per trobar els atributs essencials de la Mare de Déu. I és que aquesta és, en definitiva, la funció final de l’art sacre de tots els temps: un element litúrgic, una expressió catequètica però sobretot un vincle de comunicació amb la Fe i la pregària.